EL JARDÍ BOTÀNIC MOLÍ DEL FOIX,
UN PASSEIG DIDÀCTIC ENTRE LA FLORA PENEDESENCA:

El Jardí Botànic Molí del Foix és un espai on, a més de passejar i gaudir de les plantes que s’hi troben, podem aprendre. Aprendre sobre la nostra comarca i la vegetació que s’hi troba. Per això hi són representades espècies que pertanyen a diferents comunitats vegetals de l’Alt Penedès.

La distribució de les plantes al jardí no respon a un intent de reproduir la vegetació natural de la comarca, en la qual les espècies viuen associades en comunitats (l’alzinar, les pinedes, les brolles i el bosc de ribera), sinó simplement donar una mostra més o menys àmplia de les espècies vegetals que componen algunes d’aquestes comunitats.

Pel fet de trobar-se el jardí molt proper al riu Foix, on ja s’hi pot veure la vegetació típica d’una comunitat de ribera, únicament s’han inclòs al jardí, a banda d’algunes espècies exòtiques que ja s’hi trobaven i que s’hi han mantingut, espècies característiques de l’alzinar, de les pinedes i de les brolles, així com també espècies utilitzades tradicionalment en l’agricultura i altres que normalment es troben als marges, als conreus abandonats o a les zones alterades pels ramats de pastura.

També s’hi poden trobar espècies cultivades tradicionalment a la nostra comarca com l’ametller, la figuera, l’olivera i el cep. Com a mostra del cultiu que actualment més predomina al Penedès s’hi troben fins a 7 varietats diferents de ceps: la garnatxa, el moscatell, la parellada, el macabeu, el xarel.lo, ...

Una petita part del jardí està dedicada a les plantes aromàtiques, algunes molt usades a la nostra cuina, com l’orenga, la menta, el romaní, l’espígol,...

RELACIÓ D’ESPÈCIES VEGETALS DEL JARDÍ BOTÀNIC MOLÍ DEL FOIX

1 - Aladern fulla estreta, labiernago (Phillyrea angustifolia)
A les garrigues, a les màquies i a les brolles.

2 - Aladern, aladierno, sanguino (Rhamnus alaternus)
Garrigues, màquies, boscos. Viu a tot el nostre territori.

3 - Albecoquer, albaricoquero (Prunus armeniaca) *
Origen: Xina. Horts, jardins, camps de cultiu.
L'albercoc es consumeix fresc i també es conserva sec, tallat a llesques (orellanes).

4 - Aloc, gatillo casto, sauzgatillo (Vitex agnus-castus)
Viu a les ribes de les rieres i de les rambles, en el domini dels alzinars.
Per a confusió amb hagnós que vol dir cast, nasqué la superstició que la llavor d'aquesta plata servia per a guardar la castedat i se li afegís el nom llatí de castus.

5 - Alzina, encina (Quercus ilex)
Per l'acció de l´home ha quedat reduïda a petites bosquines i clapes.
La fusta és emprada en fusteria, en l'obtenció de carbó i de productes químics. De l'escorça hom en treu tanins d'interés en adoberia. Els glans són menjar pels senglars.

6 - Ametller, almendro (Prunus amygdalus) *
Origen: Xina. Camps de cultiu.
El trobem conreat per tota la regió mediterrània. Les ametlles es consumeixen crues o torrades i són la base de molts productes de pastisseria, com el pa d'ametlles, els panellets i els torrons. La clofolla s'aprofita per a cremar-la en estufes adients.

7 - Aranyoner, endrino (Prunus spinosa)
Planta pròpia de les bardisses.

8 - Arboç, madroño (Arbutus unedo)
Als alzinars aclarits. S'estén per tot el nostre territori.
Els fruits (cireretes d'arboç) són comestibles però un xic indigestos. Les fulles són astringents i s'han utilitzat per combatre diarrees i disenteries.

9 - Arbre d'amor, árbol del amor (Cercis siliquastrum)
Màquies, boscos, jardins. Molt utilitzat com arbre ornamental.

10 - Arç blanc, espino albar (Crataegus monogina)
A les vores dels rius i torrents.
Les flors són considerades un excel•lent tònic del cor i de l'aparell circulatori; són sedants i antiespasmòdiques.

11 - Arçot, espino negro (Rhamnus lycioides)
Viu a la màquia litoral de garric i margalló.

12 - Argelaga, aulaga (Genista scorpius)
Pinedes esclarissades, brolles de bruc i romaní, indrets assolellats.
S'utilitza principalment com a combustible; "amb una argelaga encesa socarrimen el porc mort, per pelar-lo"

13 - Arítjol, zarzaparrilla (Smilax aspera)
Als alzinars, màquies litorals, a les garrigues i a les bardisses.
Té propietats depuratives, diürètiques i sudorífiques. Les seves arrels tenen propietats asmàtiques. Es fa gran ús en begudes ensucrades i sobretot en la cervesa.

14 - Baladre, adelfa (Nerium oleander)
A les rambles de les costes meridionals, jardins, separant les dues vies de les autopistes.
Conté glucòsids, com ara l'oleandroginina, que li confereix un caràcter tòxic.

15- Boix, boj (Buxus sempervirens)
Indrets frescos, boscos secs.
Molt utilitzat a jardineria. La seva fusta, molt homogènia i dura, es fa servir per a fer peces tornejades i petits estris com ara culleres i forquilles.

16 - Botja d'escombres, bocha, mijediega (Dorycnium pentaphyllum)
Indrets secs, rocosos, màquies, garrigues.

17 - Bruc boal, brezo blanco, urce (Erica arborea)
Màquies i brolles mediterrànies.

18 - Bruc d'hivern, brezo, bruguera (Erica multiflora)
Als boscos i indrets assolellats i degradats.
Té propietats diürètiques i antisèptiques. Les flors deixades assecar a l'ombra donen una infusió de sabor agradable.

19 - Càdec, cada (Juniperus oxycedrus)
Viu als alzinars i a les màquies.
La fusta és apreciada pels ebenistes. En veterinària s'empra l'oli de càdec, obtingut per destil•lació de la fusta, per tractar afeccions cutànies.

20 - Coralet, agracejo (Berberis thunbergii)
Origen: Japó. Jardineria.

21 - Englantina, rosa mosqueta, mosquera (Rosa sempervirens)
Boscos aclarits.

22 - Esbarzer, zarza (Rubus ulmifolius)
Viu a les clarianes dels boscos humits i a les bardisses.


23 - Espantallops, espantalobos (Colutea arborescens)
Viu a les garrigues i boscos.
Les llavors queden soltes a l'interior del llegum madur, i quan el vent mou els fruits es pot sentir una fressa que, diuen, espanta els llops.

24 - Esparreguera boscana, esparrago amarguero (Asparagus acutifolius)
Es troba a l'alzinar amb marfull, a les pinedes i brolles.
Els turions o espàrrecs són comestibles. Tenen propietats diürètiques. Altres espècies d'Asparagus són de cultiu. Els egipcis, fa més de 6.000 anys, ja els cultivaven.

25 - Espígol, espliego (Lavandula angustifolia)
Als costers assolellats i rocosos, a les brolles o bosquines clares.
És antiespasmòdic, diürètic, antireumàtic, activador de la circulació, antisèptic i cicatritzant de ferides. Es fa servir en perfumeria i cosmètica i també com a ambientador. Un ramet a dins de l'armari ens perfumarà tota la roba.

26 - Estepa blanca, jara blanca, jaguarzo blanco (Cistus albidus)
Brolles i garrigues assolellades.És bona per a fer cataplasmes.
Les llavors són riques en fècules i se les ha utilitzades per obtenir-se farina i barrejar-la amb altres panificables.

27 - Estepa borrera, jaguarzo morisco (Cistus salviifolius)
Molt comuna a tot el nostre territori, característica de les brolles que substitueixen els alzinars i les garrigues degradades.

28 - Esteperola, romero macho (Cistus clusii)
Planta pròpia de les brolles de romaní i bruc d´hivern

29 - Evònim, euonimo (Euonymus japonicus) *
Origen: Japó. Jardins, indrets humits.

30 - Farigola, tomillo (Thymus vulgaris)
Indrets secs i assolellats.Les fulles i les sumitats florals són antiespasmòdiques, balsàmiques, cicatritzants i condimentàries. El seu oli essencial és estimulant, antiespasmòdic, expectorant, antisèptic i antiviral. Les sopes de farigola són ideals per a les fredes nits d'hivern.

31.- Figuera, higuera (Ficus carica)
Llocs rocosos, camps, jardins.Espècie típicament mediterrània conreada per heure'n els fruits.

32 - Foixarda, coronilla de fraile (Globularia alypum)
A les màquies, a les garrigues i als boscos.

33 - Fonoll, hinojo (Foeniculum vulgare)
Camins, terrenys secs.
És un antídot de les herbes i bolets verinosos. Planta molt aromàtica, s'usa per amanir i confitar les olives i es creu que agafen més bon gust.

34 - Fotinia (Photinia fraseri) *
Origen: Japó, Xina. Jardins, indrets assolellats.

35 - Galzeran, brusco, arrayán (Ruscus aculeatus)
Creix a l'alzinar amb marfull, en llocs ombrívols.
És una de les plantes més apreciades com a branques d'hivern, especialment pels volts de Nadal.

36 - Garlanda, alhucema dentada (Lavandula dentada)
Indrets pedregosos.

37 - Garric, coscoll, coscoja (Quercus coccifera)
Indrets àrids i pedregosos, a les garrigues i màquies.
De l'escorça es van treure tanins.

38 - Garrofer, algarrobo (Ceratonia siliqua)
Terrenys àrids i assolellats, màquies litorals.
Propietats astringents i diürètiques. S'utilitza com a laxant en preparacions farmacèutiques. Eren menjar habitual dels cavalls.

39 - Gatosa, tojo, aliaga morisca (Ulex parviflorus)
A les brolles eixutes i màquies.

40 - Gavarrera, roser caní, escaramujo, agavanzo (Rosa canina)
Marges, camins, boscos, bardisses.
Les arrels i les fulles són astringents, els fruits tenen propietats antidiarrèiques i contenen bona quantitat de vitamina C.

41 – Ginesta, retama de color (Spartium junceum)
Màquies, indrets pedregosos i secs.
De les tiges s'obté una fibra apta per a teixir teles ordinàries, cordes i cordills. De les branques tendres se'n fan cistells.

42 - Heura, hiedra (Hedera helix)
Als boscos ombrívols; recobrint el terra i roques o bé enfilant-se pels arbres.
Els fruits són tòxics. Té aplicacions en jardineria i perfumeria.

43 - Llentiscle, mata, lentisco (Pistacia lestiscus)
Als boscos, brolles i màquies.
La resina constitueix el màstique utilitzat en medicina i per a fabricar vernís. El màstique va utilitzar-se com a xiclet per enfortir les genives i perfumar l'alè.

44 - Lleteresa, lechetrezna, tártago mayor (Euphorbia characias)
En indrets secs i assolellats, a les garrigues i brolles.
És planta tòxica. Té efecte vomitiu i purgant.

45 - Lligabosc mediterrani, zapaticos (Lonicera implexa)
Als alzinars i a les garrigues.
Planta emprada com a ornamental en jardineria. Les flors són calmants; les baies, no comestibles, diürètiques i emètiques.

46 - Maçanella, perpetua silvestre (Helichrysum stoechas)
Garrigues, indrets rocosos.

47.- Marduix, mejorana (Origanum mejorana)

48 - Marfull, durillo, tino (Viburnum tinus)
Boscos i garriques.
Els fruits són purgants i han estat utilitzats per a combatre la hidropesia.

49 - Margalló, palmito (Chamaerops humilis)
Indrets secs i àrids, rocams, màquies litorals.
És l'única palmera autòctona europea. De les fulles se'n fan escombres i de les fibres, cordes, cordills, sàrries i senalles. D'acord amb l'Ordre de 5 de novembre de 1984 del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, resta prohibida la recol•lecció del margalló.

50 - Mariallüisa, hierba luisa (Lippia triphylla) *
Origen: Xile.
Afavoreix la digestió i és antiespasmòdica.

51 - Marxívol, eleboro fétido (Helleborus foetidus)
Boscos secs i rocosos.

52 - Matabou, matabuey (Bupleurum fruticosum)
Garrigues i indrets pedregosos.

53 - Murtra, mirto, arrayán (Myrtus communis)
Boscos secs, màquies, garrigues.
De la murtra s'obté un oli essencial utilitzat en perfumeria. Els seus fruits, molt aromàtics i de sabor aspre, s'han utilitzat com a condiment.

54 - Olivella, olivillo (Cneorum tricoccon)
Pròpia del domini de les màquies litorals, indrets secs i rocosos.

55 - Olivera, olivo (Olea europaea)
Boscos, cultius.
És l'arbre més associat al mediterrani. S'ha cultivat a tots els països mediterranis, des de l'antiguitat, per heure'n les olives i fer-ne oli. La fusta és molt dura i apreciada.

56 - Orenga, orégano (Origanum vulgare)
Boscos aclarits, prats secs.
En forma de tisana, és tònica i digestiva. S'utilitza com a condiment. Es fa servir també per a confitar olives.

57 - Pi blanc, pino carrasco (Pinus halepensis)
Indrets eixuts i pedregosos del país de l'alzinar.
La fusta és molt usada en fusteria. Els seus pinyons són menjar habitual dels ratolins del camp i dels esquirols.

58 - Pi pinyer, pino piñonero (Pinus pinea)
Regió mediterrània, especialment en el litoral i les muntanyes properes.
Els pinyons són comestibles i molt apreciats en pastisseria (coques, panellets, etc)

59.- Pollancre, chopo (Populus nigra)

60 - Roja, rubia (Rubia peregrina)
Viu a l'alzinar, a les garrigues i a les brolles.
L'espècie Rubia tinctoria, del mateix gènere, és coneguda per les seves propietats tintòries. Es va deixar de cultivar quan es van descobrir les anilines.

61 - Roldor, emborrachacabras (Coriaria myrtifolia)
Característica de les bardisses.

62 - Romaní, romero (Rosmarinus officinalis)
Indrets àrids i pedregosos, brolles.
La infusió és estomacal, antiespasmòdica, tònica i molt apropiada en casos d'insuficiència hepàtica; si s'aplica externament, és cicatritzant, desinfectant i antireumàtica. L'oli essencial és antisèptic, antiparasitari, analgèsic i estimulant del cuir cabellut. S'utilitza en perfumeria i cosmètica i com ambientador.

63 - Roure martinenc, roble pubescente (Quercus humilis=Quercus pubescens)
Indrets frescals i poc humits.

64 - Sajolida, ajedrea (Satureja montana)

65.- Sanguinyol, cornejo (Cornus sanguinea)

66.- Santolina, espernallac, abrotamo hembra (Santolina chamaecyparissus)
Indrets àrids, jardins.
Espècie aromàtica, molt utilitzada per el color de les fulles.

67 - Saüc, saúco (Sambucus nigra)
Bardisses i vores dels corrents d'aigua.
Té propietats sudorífiques, diürètiques, cicatritzants i antiinflamatòries. A Portugal s'usen baies de saüc per donar color a l'oporto.

68 - Savina, sabina negra (Juniperus phoenicea)
Viu a les màquies i a les pinedes més o menys aclarides, a tot el nostre territori.

69 - Trompera fràgil, efedra (Ephedra fragilis)
Indrets àrids i rocosos.

70 - Ullastre, acebuche (Olea europaea var. sylvestris)
Viu a les màquies litorals, en llocs assolellats per tot el nostre territori.
És l'olivera silvestre. El fruit no és comestible.

71 - Vegetació arvense - camps de conreu

72 - Vegetació ruderal - camins, camps abandonats

73 - Vidiella, muermera, clemátide (Clematis flammula)
Als alzinars, a les màquies i a les garrigues de tot el nostre territori.
Aquesta herba és tòxica; les seves fulles, aplicades damunt la pell, produeixen butllofes i petites nafres. Planta idònia per observar a simple vista els vasos llenyosos.

74.- Vinca ciliada, vincapervinca mayor (Vinca major)

75 - Vinya, vid (Vitis vinifera)
- Cabernet
- Chardonnay
- Garnatxa
- Macabeu
- Merlot
- Moscatell
- Parellada
- Ull de llebre
- Xarel•lo

És un dels cultius bàsics de la terra mediterrània. De temps immemorials data la collita de la vinya. La utilitat que s'hi dóna és l'obtenció del vi, encara que els antics metges i farmacèutics empraven les fulles contra hemorràgies nasals i uterines, o com astringents. La saba servia per netejar els ulls i ferides corporals. Després de la fabricació del vi, també es pot obtenir vinagre si alterem les condicions de fermentació.

76.- Xiprer de Leyland, ciprés de Leyland (Cupressocyparis leylandii) *
Origen hortícola, híbrid (Cupressus macrocarpa x Chamaecyparis nootkaten)
Plantat, a vegades, en forma de tanques per fer de pantalla acústica i visual

77.-Xiprer, cipres (Cupressus sempervirens) *
Origen: oriental

* planta no autòctona

A- Plantes aromàtiques: Alfàbrega, Àloe, Camamilla, Espernallac, Espígol, Farigola, Farigola groga, Julivert, Llorer, Marduix, Mª Lluïsa, Menta, Orenga, Poliol, Romaní, Ruda, Sajolida, Sàlvia, Tarongina,